QÜESTIONANT-HO TOT

Paral·lelament a la recerca personal que s’ha mencionat abans, el meu objectiu era situar-me intencionadament en un estat de solitud personal, sense cap mena d'obligació ni estructura imposada per la societat, ja sigui estudiar o treballar. Sentia que fins ara havia seguit un rumb molt marcat, que a part de decidir que volia estudiar, que ja em va costar, tampoc havia tingut molt poder de decisió.

Sentia que seguia el camí convencional que la societat i el sistema capitalista actual ens imposen, un camí on l’individu produeix per beneficiar el col·lectiu i mantenir el món en funcionament. Tot i que comprenc la necessitat d'aquest sistema, també observo com aquesta narrativa, de manera intencionada o no, ha derivat en un rumb on ja no produïm per un benefici realment col·lectiu. En lloc d’això, ens impulsa cap a un desenvolupament comercial innecessari, que enriqueix uns pocs mentre la gran majoria n'assumeix les conseqüències, i alhora degrada gradualment el planeta Terra, la nostra llar.

Però, existeix realment la possibilitat d’anar a contracorrent d’aquest sistema i d’aquesta manera de fer? És possible viure el temps en aquest món d’una forma diferent?

L'objectiu és trobar una manera alternativa de viure, fora de les expectatives i normes imposades, però sense desvincular-se de la societat. Es tracta de cercar o apropar-se a una forma utòpica de col·laborar amb el progrés de la humanitat i contribuir a una evolució positiva de la nostra espècie, sense:

• Danyar el nostre món físic

• Potenciar el control dels recursos i del poder

• Fomentar l’odi entre les diferents races humanes i espècies.

Naturalesa humana o odi imposat?, és possible arribar a aquesta idea?

Podem veure l’odi com una part de la naturalesa humana o com una resposta imposada per circumstàncies externes, com el sistema o la cultura en què vivim. Històricament, la humanitat ha experimentat conflictes i rivalitats que semblen sorgir d’un impuls de supervivència, un mecanisme orientat a protegir el que considerem propi, ja sigui recursos, territori o identitats culturals. Tot i això, aquest aspecte de la naturalesa humana també es veu enormement modelat per ideologies, condicionaments socials i influències polítiques i econòmiques, que sovint exploten les inseguretats i diferències entre persones.

Aquest odi, o instint de protecció, neix d’un passat on l’individu no estava tan desenvolupat mentalment com avui o no comptava amb les comoditats actuals que faciliten l’autoreflexió. En èpoques passades, la vida estava marcada per la lluita constant per recursos limitats, i aquest context afavoria la divisió i la por cap a tot allò que era aliè al propi grup. En aquest escenari, l’individu era més fàcilment manipulable per unes poques persones que concentraven el poder, com aristòcrates o senyors feudals, ja que mantenir la població en un estat de por i submissió els garantia el control.

Ara bé, és possible que avui ens trobem en un punt de l’evolució humana on l’individu té la capacitat, i potser la responsabilitat, de racionalitzar i qüestionar aquests patrons de conducta.

Aquesta capacitat podria permetre’ns canviar la mentalitat col·lectiva i orientar-nos cap a un camí diferent, una manera de viure menys dominada per les pors i les divisions que han caracteritzat la nostra història i alliberar-nos del control de dit grup de persones?.

Amb prou consciència i educació, és possible anar més enllà d'aquest tipus de condicionaments?

Durant el període de temps en què vaig estar en el procés d'autoreflexió individual i col·lectiva, un dels principals objectius va ser:

• Posicionar-me en un estat físic i mental que em permetés plantejar-me aquestes preguntes.

• Cercar si, d’alguna manera, amb allò que volia "crear", es podien resoldre aquestes qüestions.

Volia observar com reaccionava en aquest estat de solitud i sense obligacions per veure cap a on tendia de manera natural, per després analitzar-ho, fer els canvis necessaris o millorar aspectes personals i, fins i tot, incorporar-los a la meva idea d'aquesta creació utòpica.

Vaig intentar sortir de la "bombolla" tan com em va ser possible dins el context de viure amb els meus pares, “bombolla” en la qual em trobo des del naixement i en la qual crec que encara estic immers. Ara, però, en sóc més conscient. Alguns aspectes d'aquesta bombolla inclouen:

• Ser un home cis hetero i blanc

• Pertànyer a la classe mitjana en el primer món

• Viure i créixer a Barcelona

Aquesta recerca tenia l'objectiu de superar els prejudicis i “crear” amb una visió global, tenint en compte tots els punts de vista, per tal d'empatitzar més fàcilment amb els diferents col·lectius que existeixen al món.

És un punt de vista molt utòpic, que crec que encara no he assolit, però que intento apropar-me cada dia a través d'experiències i connexions amb persones de diferents àmbits i cultures. Tot i així, aquest primer exercici em va ajudar molt a obrir la ment.