INSATISFACCIÓ LABORAL

Durant el meu trajecte professional, vaig experimentar un seguit d'emocions i sentiments d'insatisfacció envers la feina que realitzava diàriament. Tenia la sensació que estava deixant escapar un temps molt valuós, destinant-lo a una tasca repetitiva i poc estimulant.

Tot i que, sobre el paper, la feina no era dolenta i venia acompanyada d'un bon sou, em sentia com si estigués seguint un camí que no m'encaixava, una direcció que no era l'adequada per a mi.

Això em va portar a qüestionar el model laboral actual:

• Per què he de passar 8 hores diàries en un mateix lloc?

• Per què he de repetir la mateixa tasca cada dia?

• Qui imposa aquest model tant fixe, que sembla que no hi hagi una alternativa de la manera de fer i passar el temps.

• Etc…

Els meus companys de feina, especialment els més grans, durant les pauses o els dinars, només es queixaven de la feina o comentaven les interaccions socials ocorregudes en l'entorn laboral. La seva vida semblava limitada a la feina i la família.

És aquest el futur que m'espera?

Com a resultat de la rumiació constant sobre aquests fets, juntament amb el privilegi de ser jove, no tenir responsabilitats econòmiques o familiars, i tenir cobertes les necessitats bàsiques d'alimentació i allotjament, vaig decidir deixar la feina. Volia trobar un propòsit que m'omplis i buscar una manera de viure per treballar, i no treballar per viure.

Gràcies al privilegi amb el qual he nascut i sent-ne conscient d’aquest, crec que el millor que puc fer és aprofitar-lo. Abans de posar-me a treballar per la resta de la meva vida, vull fer un pas enrere, observar on em trobo actualment i qüestionar-me què és el que realment vull fer amb el meu temps en aquest món físic en què vivim. Ja que, com s’ha esmentat, tinc el privilegi de plantejar-m’ho.

Procés d'autoexploració

Vaig decidir embarcar-me en un procés d'autoexploració per conèixer millor qui sóc i entendre quin és el meu propòsit. No volia simplement trobar una feina millor, sinó aspirar a una situació ideal que s'ajustés als meus interessos creatius i vocacionals.

Paral·lelament, vaig decidir anar al psicòleg per primera vegada, com a exercici personal en aquesta recerca de trobar-me i conèixer-me millor. També ho vaig fer per sanar les diferents marques emocionals del passat, que tots tenim, i així poder començar a “crear” des d’un punt de vista personal més “pur”, amb una interiorització menys afectada o condicionada per aquestes experiències.

Per tant, l'objectiu és crear alguna cosa significativa durant aquest procés, prioritzant el sentit i l'autenticitat, i evitant centrar-me únicament en l'aspecte econòmic o en un resultat superficial.

La decisió de procedir amb el dit model de creació es basa en la intuïció o l'esperança que, quan es crea amb una intenció genuïna, és més probable que ressoni amb altres persones. Avui dia, la gent està acostumada als mètodes convencionals de màrqueting, i precisament per això, un enfocament més autèntic té més possibilitats de fer-se realitat.

Finalment, creiem fermament que la recerca de crear des d'aquests punts de vista mencionats anteriorment és beneficiosa a nivell personal, ja que facilita el procés d'autoexploració. Així, encara que aquesta creació no es materialitzi, no es considerarà un fracàs, ja que embarcar-me en aquest procés implica un creixement personal que podré aportar més endavant al món laboral.